El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament (maduració dels cervell) caracteritzat per una dificultat per prestar atenció (falta d’atenció), activitat o inquietud excessiva (hiperactivitat) i actuar sense pensar (impulsivitat). És un dels trastorns psiquiàtrics més freqüents de la infància. Tot i que els símptomes del trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat comencen a la infància, el TDAH pot continuar durant l’adolescència i l’edat adulta. El TDAH pot tenir un impacte important en el funcionament psicològic i social dels pacients.

Els símptomes d’inatenció en nens es manifesten normalment en forma d’una gran facilitat per distreure’s i una dificultat per mantenir l’atenció, especialment durant tasques avorrides i repetitives. La impulsivitat es pot manifestar com la tendència a actuar sense pensar en les conseqüències a llarg termini o en forma d’intromissió social (interrompre en les converses o jocs) mentre que la hiperactivitat com inquietud, excés d’activitat motora, picar amb mans i peus o parlar massa.

Molt sovint els pacients amb TDAH presenten altres trastorns psiquiàtrics, principalment trastorns de la conducta i trastorn negativista desafiant, trastorns de l’aprenentatge, trastorn per tics i trastorns afectius i d’ansietat. En adults, a banda dels trastorns afectius i d’ansietat, són freqüents els trastorns per ús de substàncies i el trastorn antisocial de la personalitat.

Molt sovint els pacients amb TDAH tenen familiars propers que també presenten el trastorn fet que suggereix que el trastorn podria tenir una base genètica. Tanmateix, fins ara no s’ha identificat cap gen o combinació de gens que expliqui clarament el desenvolupament del trastorn.

A més dels factors genètics, s’han associat nombrosos factors ambientals amb un risc augmentat de desenvolupament de TDAH, sent els més importants: l’exposició prenatal al tabac, la prematuritat, el baix pes en néixer, l’exposició al plom, la privació social extrema, algunes deficiències nutricionals i el consum d’alguns conservants i colorants amb la dieta.

De moment no s’ha identificat una causa clara del TDAH i el més probable és que el seu desenvolupament sigui degut a una interacció entre factors genètics i ambientals.

El TDAH s’ha associat amb repercussions importants en el funcionament social, acadèmic i laboral. Els pacients amb TDAH, en comparació amb les persones sanes, presenten un pitjor rendiment acadèmic, més dificultats en les relacions interpersonals, taxes de divorci i d’atur més elevades, un nivell socioeconòmic més baix, més accidents de trànsit, problemes legals i una qualitat de vida més pobra.