1. Millora dels símptomes de TDAH

Les persones amb TDAH presenten símptomes d’inatenció i d’hiperactivitat i impulsivitat. Hi ha pacients que presenten els dos grups de símptomes mentre que en d’altres predominen els d’un subgrup. Alguns exemples de símptomes que presenten les persones amb TDAH són cometre errors per descuit, tenir dificultat per a mantenir l’atenció, tenir dificultat per acabar les tasques o obligacions, distreure’s fàcilment, tenir problemes per a organitzar i planificar, perdre objectes, estar constantment en moviment, córrer, passejar o grimpar en llocs on no es considera apropiat fer-ho, sentir-se sovint inquiet, parlar sense parar, tenir problemes per esperar i interrompre a altres. Com més greus són els símptomes major interferència produeixen en la el funcionament de la persona.

Què són els símptomes?

Les malalties o trastorns es manifesten a través de símptomes que, en el cas del TDAH, obstaculitzen el funcionament o el desenvolupament de la persona. Els símptomes de TDAH s’agrupen en dues categories: símptomes d’inatenció i símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat. Hi ha pacients que presenten els dos grups de símptomes mentre que en d’altres predominen els d’un subgrup.

Quins són els símptomes del TDAH?

Alguns dels símptomes d’inatenció que presenten les persones amb TDAH són els següents:

• Passar per alt o descuidar els detalls
• Cometre errors per descuit a l’escola o la feina
• Tenir dificultat per a mantenir l’atenció mentre fa una activitat, p.e. quan juguen o llegeixen o mentre escolten una conversa
• No escoltar quan se’ls parla
• Tenir dificultat per a seguir instruccions, acabar les tasques o obligacions
• Tenir dificultat per a acabar les tasques un cop començades ja que es distreuen fàcilment
• Tenir problemes per a:
  -organitzar tasques que requereixen una seqüència d’accions,
  -mantenir els objectes i pertinences en ordre,
  -mantenir el treball organitzat,
  -realitzar les tasques en el temps planificat,
• Evitar fer tasques que requereixin un esforç mental sostingut
• Perdre objectes necessaris per a les tasques o activitats, com ara el material escolar, carteres, claus, ulleres i telèfons mòbils
• Distreure’s fàcilment amb pensaments o estímuls no relacionats amb l’activitat que es vol realitzar
• Oblidar-se de realitzar tasques diàries, com p.e. mantenir les cites o retornar les trucades

Alguns dels símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat que presenten les persones amb TDAH són els següents:

• Moure’s quan s’està assegut.
• Aixecar-se i passejar-se en moments i llocs en els que s’espera que les persones romanguin assegudes, com a l’aula o l’oficina
• Córrer, passejar o grimpar en llocs on no es considera apropiat
• Sentir-se sovint inquiet
• Estar constantment en moviment o deambulant o actuant com si fossin “impulsats per un motor”
• Parlar sense parar
• Respondre les preguntes abans que s’acabin de formular o parlar sense esperar el seu torn en la conversa
• Tenir problemes per esperar el torn
• Interrompre a altres o ficar-se, per exemple, en les converses, jocs o activitats
• Aquests símptomes es poden mesurar emprant escales que poden ser administrades per pacients, pares, professors o els clínics.

Com més greus són els símptomes major interferència produeixen en la vida diària.

2. Millora de la impressió clínica global

La impressió clínica global és una mesura subjectiva de la gravetat dels símptomes i de l’eficàcia del tractament realitzada pel seu metge a partir de la seva experiència.

Què és la impressió clínica global?

La impressió clínica global és una mesura subjectiva de la gravetat dels símptomes i de l’eficàcia del tractament realitzada pel seu metge a partir de la seva experiència. El metge avalua la gravetat dels símptomes amb una escala que va des de “la persona no està malalta” fins a “la persona està greument malalta”. El metge també valora la millora experimentada amb el tractament amb una escala que va de “el pacient ha millorat moltíssim” fins a “el pacient ha empitjorat moltíssim”.

4. Disminuir el consum de droga

Moltes persones amb TDAH presenten, a més, un trastorn per us de substàncies. Un trastorn per ús de substàncies greu es coneix com addicció i consisteix en que la persona és incapaç d’interrompre el consum de la droga i això te conseqüències negatives sobre la seva salut i el seu funcionament social.

Què són les drogues?

Les drogues són substàncies que un cop consumides alteren la percepció i l’estat d’ànim. Com a conseqüència d’aquests efectes, el seu consum pot provocar accidents, pèrdua de coneixement, crisis d’angoixa,… Amb el consum continuat es pot desenvolupar una addicció.

Què és l’addicció?

L’addicció consisteix en un consum continuat de droga que du a la necessitat de consumir cada cop quantitats més grans, l’aparició de malestar quan la persona no en consumeix i la incapacitat per interrompre el consum de la droga malgrat ser conscient de les conseqüències negatives que està tenint el consum d’aquesta substància sobre la seva salut i el seu funcionament social a la feina, amb els amics i la família.

Disminuir el consum i aconseguir l’abstinència sostinguda permet en molts casos millorar el funcionament a la feina, a casa i amb les amistats i prevenir algunes complicacions com les sobredosis, malalties cardíaques, respiratòries, neurològiques o infeccions.

18. Acceptabilitat

Els medicaments que s’utilitzen per al tractament del TDAH produeixen efectes beneficiosos però també efectes adversos o perjudicials. Una manera d’avaluar si els beneficis compensen els efectes adversos és mirant si el pacient es pren o deixa el tractament; és el que es coneix com acceptabilitat. En tractaments de curta durada i en funció del tipus de medicament entre un 15 i un 50% de les persones amb TDAH deixen de prendre’s el tractament.

Què és la “acceptabilitat” del tractament?

Els medicaments que s’utilitzen per al tractament del TDAH produeixen efectes beneficiosos però també efectes adversos o perjudicials. Una manera d’avaluar si els beneficis compensen els efectes adversos és mirant si el pacient deixa el tractament; és el que es coneix com acceptabilitat. És d’esperar que si un tractament provoca una millora molt important i pocs efectes adversos presentarà un baix abandonament del tractament i, per tant, una bona acceptabilitat. Per contra, si el tractament presenta un efecte beneficiós petit i molts efectes adversos l’abandonament serà molt alt i per tant una l’acceptabilitat serà dolenta.

En tractaments de poques setmanes o mesos de durada, entre un 20-25% de les persones amb TDAH que reben medicaments deixen el tractament. No obstant, per alguns fàrmacs aquesta xifra pot ser de quasi el 50% mentre que per d’altres pot ser del 15% fet que significa que l’acceptabilitat dels medicaments és molt variable en funció del tipus de fàrmac.

17. Abandonament del tractament per efectes adversos

Tots els medicaments que s’utilitzen per al tractament de TDAH produeixen efectes adversos, en alguns casos aquests efectes adversos són tolerables pel pacient, en d’altres no i el pacient deixa el tractament. Hi ha una notable variabilitat en l’abandonament del tractament per efectes adversos entre els diferents fàrmacs que s’utilitzen per al tractament del TDAH.

Què és el “abandonament del tractament per efectes adversos”?

Tots els medicaments que s’utilitzen per al tractament de TDAH produeixen efectes adversos, en alguns casos aquests efectes adversos són tolerables pel pacient, en d’altres no i el pacient deixa el tractament. El fet de deixar el tractament pels efectes adversos ens dona una idea general de la freqüència d’efectes adversos que tenen una gravetat moderada o important.

En tractaments de curta durada, de setmanes o pocs mesos, un 3% de les persones amb TDAH que estan en tractament amb medicaments abandonen el tractament per efectes adversos, tot i que amb alguns tractaments aquesta proporció pot arribar a ser de més del 10%. Aquesta xifra és 2 o 3 vegades més alta que la que s’observa entre els pacients que no rebent medicaments actius.

16. Síncope

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament del TDAH provoquen síncope que és una pèrdua sobtada i momentània del coneixement i de la força que es resol de forma espontània. Els medicaments que produeixen aquest efecte advers ho fan de forma poc freqüent. És un efecte advers que pot ser greu i que desapareix quan el pacient deixa de prendre el tractament.

Quina relació hi ha entre el tractament del TDAH i el síncope?

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament de TDAH produeixen síncope. El síncope és una pèrdua sobtada i momentània del coneixement i la força que es resol de forma espontània. El síncope relacionat amb l’administració de medicaments pel tractament del TDAH sol produir-se per una baixada important de la pressió arterial i, abans de que es produeixi, el pacient nota que es troba marejat. Les persones que tenen una pressió arterial o freqüència cardíaca baixa tenen una probabilitat més alta de presentar síncope. El síncope pot ser greu si es produeix mentre la persona està conduint o realitzant activitats perilloses. Si el síncope és causat pel medicament, quan es retira el tractament no se sol tornar a produir.

El síncope és un efecte advers poc freqüent. En tractaments de poques setmanes o mesos de durada es creu que afecta a menys d’1 de cada 100 pacients. No està clar quantes vegades més freqüent és el síncope entre les persones amb TDAH que reben tractament respecte les que no en reben.

15. Vòmits

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament del TDAH provoquen vòmits. Els medicaments que produeixen aquest efecte advers ho fan de forma freqüent. Tanmateix, és un efecte advers que habitualment és lleu i que desapareix quan el pacient deixa de prendre el tractament.

Quina relació hi ha entre el tractament del TDAH i els vòmits?

La majoria de medicaments que s’utilitzen per al tractament de TDAH produeixen vòmits. En estudis de poques setmanes o mesos de durada s’ha observat que una mica menys del 10% dels pacients poden presentar aquest efecte advers, essent aquesta freqüència una mica menys del doble que en malalts que no reben tractament actiu. No obstant, es tracta d’un efecte advers que habitualment és lleu i que millora disminuint la dosi del tractament i desapareix quan es treu el tractament.

14. Convulsions

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament del TDAH provoquen convulsions que consisteixen en una pèrdua sobtada de coneixement acompanyada de contraccions musculars. Els medicaments que produeixen aquest efecte advers ho fan de forma molt poc freqüent. Tanmateix, és un efecte advers greu, tot i que sol millorar quan el pacient deixa de prendre el tractament.

Quina relació hi ha entre el tractament del TDAH i les convulsions?

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament de TDAH produeixen convulsions. Les convulsions consisteixen en una pèrdua sobtada de coneixement acompanyada de contraccions musculars. Es tracta d’un efecte advers greu que en ocasions pot ser mortal.

És un efecte advers molt infreqüent i es creu que afecta a menys d’1 de cada 10.000 pacients que reben aquests medicaments. Aquest efecte advers és més freqüent en persones que tenen una predisposició a patir-lo, per exemple persones amb epilèpsia o amb lesions del cervell. En la majoria de casos les convulsions no es tornen a produir quan el pacient deixa de prendre el tractament que les ha causades.

13. Tics

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament del TDAH provoquen tics, que són moviments involuntaris sobtats i repetitius de músculs habitualment de la cara o el coll. Els medicaments que produeixen aquest efecte advers ho fan de forma freqüent. Tanmateix, és un efecte advers que habitualment és lleu i que desapareix quan el pacient deixa de prendre el tractament.

Quina relació hi ha entre el tractament del TDAH i els tics?

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament de TDAH produeixen tics. Els tics són moviments involuntaris sobtats i repetitius d’un grup reduït de músculs habitualment de la cara o el coll. En pacients que presenten tics abans d’iniciar el tractament amb medicaments, aquests poden augmentar-ne la seva freqüència i gravetat. En estudis de curta durada s’ha observat que entre el 2 i el 3% dels pacients presenten aquest efecte advers, tot i que no se sap amb certesa quantes vegades més alta és aquesta freqüència que en malalts que no reben tractament actiu. Malgrat tractar-se d’un efecte advers molest, habitualment és lleu i millora disminuint la dosi del tractament i desapareix quan es treu el tractament.

12. Sequedat de boca

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament del TDAH provoquen sequedat de boca. Els medicaments que produeixen aquest efecte advers ho fan molt freqüentment. Tanmateix, és un efecte advers que habitualment és lleu i que desapareix quan el pacient deixa de prendre el tractament.

Quina relació hi ha entre el tractament del TDAH i la sequedat de boca?

Molts medicaments que s’utilitzen per al tractament del TDAH produeixen una disminució de la producció de saliva i sequedat de boca. Com a conseqüència de la sequedat de boca es poden produir problemes amb la parla i la deglució. En estudis de curta durada s’ha observat que al voltant de 1 de cada 6 pacients presenten aquest efecte advers, sent aquesta freqüència d’entre 4 i 5 vegades més alta que en malalts que no reben tractament actiu. No obstant, es tracta d’un efecte advers que habitualment és lleu i que millora disminuint la dosi del tractament i desapareix quan es treu el tractament.

11. Mareig

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament del TDAH produeixen mareig, que consisteix en la sensació de pèrdua d’estabilitat. Els medicaments que produeixen aquest efecte advers ho fan de forma freqüent. Tanmateix, és un efecte advers que habitualment és lleu i que desapareix quan el pacient deixa de prendre el tractament.

Quina relació hi ha entre el tractament del TDAH i el mareig?

El mareig és una sensació de pèrdua d’estabilitat que sovint s’acompanya de suor freda i sensació que els objectes del nostre entorn es mouen.

La majoria de medicaments que s’utilitzen per al tractament de TDAH produeixen mareig. En estudis de poques setmanes o mesos de durada s’ha observat que una mica menys del 10% dels pacients poden presentar aquest efecte advers, sent aquesta freqüència el doble que en malalts que no reben tractament actiu. No obstant, es tracta d’un efecte advers lleu que habitualment millora disminuint la dosi del tractament i desapareix quan es treu el tractament.

10. Somnolència

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament del TDAH produeixen somnolència, que consisteix en un fort desig de dormir. Els medicaments que produeixen aquest efecte advers ho fan molt freqüentment. Tanmateix, és un efecte advers que habitualment és lleu i que desapareix quan el pacient deixa de prendre el tractament.

Quina relació hi ha entre el tractament del TDAH i la somnolència?

La somnolència és un fort desig de dormir que du a un estat a mig camí entre l’estar despert i adormit. La somnolència altera el funcionament durant el dia ja que la persona que l’experimenta està molt cansada i presenta dificultat de concentració. La somnolència pot ser perillosa quan es realitzen tasques que requereixen concentració constant, com conduir un vehicle.

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament de TDAH produeixen somnolència. En estudis de poques setmanes o mesos de durada s’ha observat que quasi la meitat dels pacients poden presentar aquest efecte advers, sent aquesta freqüència entre 3 i 4 vegades més elevada que en persones amb TDAH que no reben tractament actiu. No obstant, es tracta d’un efecte advers que habitualment millora disminuint la dosi del tractament i desapareix quan es treu el tractament.

Insomni

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament del TDAH produeixen insomni, que és la dificultat per agafar o mantenir el son. Els medicaments que produeixen aquest efecte advers ho fan molt freqüentment. Tanmateix, és un efecte advers que habitualment és lleu i que desapareix quan el pacient deixa de prendre el tractament.

Quina relació hi ha entre el tractament del TDAH i l’insomni?

L’insomni és la dificultat per iniciar o mantenir el son i pot manifestar-se com la dificultat per agafar el son (insomni inicial), despertar-se freqüentment durant la nit o despertar-se molt d’hora al matí, abans del que es tenia previst (insomni terminal). L’insomni altera el funcionament durant el dia i sol provocar fatiga i dificultat de concentració.

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament de TDAH produeixen insomni, sobretot insomni inicial. En estudis de poques setmanes o mesos de durada s’ha observat que fins a un 40% dels pacients poden presentar aquest efecte advers, sent aquesta freqüència entre 2 i 3 vegades més elevada que en malalts que no reben tractament actiu. No obstant, es tracta d’un efecte advers lleu que habitualment millora disminuint la dosi del tractament i desapareix quan es treu el tractament.

Disminució de la gana

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament de TDAH produeixen molt freqüentment disminució de la gana. Tanmateix, és un efecte advers poc greu que desapareix quan el pacient deixa de prendre el tractament.

Quina relació hi ha entre el tractament del TDAH i la disminució de la gana?

Alguns medicaments que s’utilitzen per al tractament de TDAH produeixen amb molt freqüència disminució de la gana. Si la disminució de la gana es manté durant temps pot tenir com a conseqüència una disminució del pes i un menor creixement.

En estudis de curta de poques setmanes o mesos de durada s’ha observat que fins la meitat dels pacients poden presentar aquest efecte advers, sent aquesta freqüència entre 4 i 5 vegades més elevada que en pacients que no reben tractament actiu. No obstant, es tracta d’un efecte advers que habitualment millora disminuint la dosi del tractament i desapareix quan es treu el tractament.

7. Qualitat de vida

Les persones amb TDAH presenten una pitjor qualitat de vida que les persones sense aquest trastorn, principalment perquè el TDAH té un impacte negatiu en el funcionament social, familiar, educacional, laboral i emocional.

Què és la qualitat de vida?

La qualitat de vida és la satisfacció de la persona amb el seu funcionament físic, mental, emocional i social. La qualitat de vida és una percepció subjectiva que està influïda pel context cultural, valors, expectatives i preocupacions de la persona.

Les persones amb TDAH presenten una pitjor qualitat de vida que les persones que no presenten aquest trastorn probablement degut a la cronicitat dels símptomes d’inatenció, hiperactivitat i impulsivitat i a les repercussions negatives que té el TDAH en la seva salut i el seu funcionament social.

La qualitat de vida s’avalua amb uns qüestionaris en els quals la persona puntua una sèrie de dimensions de la seva vida. Els aspectes en els que el TDAH té un impacte més negatiu en la qualitat de vida són el funcionament social, familiar, educacional, laboral i emocional.

6. Millora del rendiment acadèmic

Les persones amb TDAH presenten uns pitjors resultats acadèmics probablement degut al fet que tenen problemes amb l’organització i gestió del temps, dificultats amb la planificació de les tasques acadèmiques, i es distreuen amb facilitat.

Quina relació hi ha entre el TDAH i el rendiment acadèmic?

Nombrosos estudis realitzats majoritàriament als Estats Units troben que les persones amb un TDAH són més propenses a mostrar comportaments problemàtics a classe, presenten un pitjor resultat en les proves de lectura i matemàtiques, tenen un pitjor rendiment acadèmic, una menor durada de l’escolarització i índex d’abandonament més elevat. Probablement aquest pitjor rendiment acadèmic explica en part perquè les persones amb TDAH tenen feines amb salaris més baixos i per tant un menor nivell socioeconòmic.

Aquests pitjors resultats acadèmics probablement es deuen probablement al fet que les persones amb TDAH tenen problemes amb l’organització i gestió del temps, dificultats amb la planificació de les tasques acadèmiques, i es distreuen amb facilitat.

Atès que la majoria d’estudis han estat realitzats als Estats Units és difícil extrapolar els resultats en països amb sistemes educatius diferents.

5. Prevenció d’accidents

Les persones amb TDAH presenten una probabilitat més elevada que les persones sense TDAH de patir lesions físiques greus sobretot degut a accidents, en particular accidents de circulació.

Quina relació hi ha entre el TDAH i els accidents?

Nombrosos estudis troben que les persones amb TDAH presenten una probabilitat més elevada de patir lesions físiques que les que no tenen un TDAH. Aquestes lesions poden ser degudes a caigudes, accidents de circulació, cremades o intoxicacions i presenten una gravetat variable. S’ha observat que entre el 5 i el 6% de les persones sense TDAH han patit algun cop en la vida una lesió greu que requereix atenció hospitalària mentre que, entre les persones amb TDAH, aquesta freqüència és un 65% més elevada. Aquest risc augmentat de patir lesions físiques probablement es deu probablement al fet que les persones amb TDAH, tenen problemes d’atenció, es distreuen amb facilitat i consumeixen drogues amb més freqüència que les persones que no presenten un TDAH.

Per la seva freqüència i gravetat, les lesions físiques més importants en persones amb TDAH són les que es produeixen com a conseqüència d’accidents, especialment accidents de circulació. S’ha observat que les persones amb TDAH tenen una probabilitat entre un 20 i 30% més alta de tenir un accident de circulació que les persones sense TDAH. Aquest risc és més alt entre les persones amb TDAH que, a més, presenten un trastorn per us de substàncies o drogues, un trastorn oposicionista desafiant o un trastorn de la conducta. Com a conseqüència d’aquest major nombre d’accidents, les persones amb TDAH presenten també una mortalitat més elevada. Alguns estudis troben que entre 2 i 3 persones sense TDAH de cada 10.000 moren cada any i aquesta xifra és de quasi 6 entre les persones amb TDAH, sent els accidents la causa principal d’aquest augment de mortalitat entre les persones amb TDAH.

3. Prevenció del trastorn per ús de substàncies o drogues

Les persones amb TDAH presenten una probabilitat més elevada de desenvolupar un trastorn per ús de substàncies que les que no tenen TDAH. Globalment, els nens amb TDAH tenen una probabilitat entre 2 i 3 vegades més probabilitat de presentat un trastorn per ús de drogues a l’adolescència o l’edat adulta.

Què és el trastorn per us de drogues?

El trastorn per us de substàncies o drogues és un trastorn psiquiàtric que es produeix quan el consum de drogues provoca problemes significatius en la vida de la persona, com ara problemes de salut o problemes socials com l’incompliment de les responsabilitats a la feina, a casa o l’escola. El trastorn per us de substàncies pot ser lleu, moderat o greu. El trastorn per us de substàncies greu equival aproximadament al que habitualment coneixem com una addicció i que consisteix en un consum continuat de droga que du a la necessitat de consumir cada cop quantitats més grans, l’aparició de malestar quan la persona no en consumeix i la incapacitat per interrompre el consum de la droga malgrat ser conscient de les conseqüències negatives que està tenint el consum de la droga.

Quina relació hi ha entre el TDAH i el trastorn per ús de drogues?

Nombrosos estudis troben que els nens amb TDAH presenten una probabilitat més elevada de desenvolupar un trastorn per us de substàncies. Globalment els nens amb TDAH tenen una probabilitat entre 2 i 3 vegades més alta de presentat un trastorn per us de drogues a l’adolescència o l’edat adulta que els nens que no tenen TDAH. No obstant, existeix una certa variabilitat en aquesta relació en funció del tipus de droga.

Pel que fa al tabac, aproximadament entre un 30 i un 40% dels adults són o han estat fumadors mentre que aquesta probabilitat és quasi tres vegades més elevada entre les persones amb TDAH.

Pel que fa a l’alcohol, una mica menys del 10% dels adults presenten o han presentat un trastorn per ús d’alcohol alguna vegada en la vida mentre que entre les persones amb TDAH aquest risc és el doble.

Pel que fa a les drogues diferents al tabac i l’alcohol, als Estats Units, s’ha observat que al voltant d’un 6% dels adults presenten o han presentat un trastorn per us de cànnabis o marihuana mentre que entre les persones amb TDAH el risc és un 50% més elevat, i pel que fa a la cocaïna, una mica més del 2% dels adults presenten o han presentat un trastorn per us de cocaïna mentre que entre les persones amb TDAH el risc és el doble.